La Pell Freda - La Piel Fria

Poder es que acabava de llegir llibres mes calids
Poder fora que em va sorprendre
Pero el cas es que haig de reconeixer l’adequació del titol.
Quin fred! Es un llibre fred. Em va anar be llegir-ho a l'agost.

Malgrat tot, el llibre em va enganxar.

No el podía deixar.
Al cap i a la fi, son qualitats d’un bon llibre.
Enganxar i Sorprendre. Oi que si?
L'Albert Sanchez Piñol es l’autor i en sap d’aixó d’escriure.

Em quedo amb una frase.

"Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d'aquells qui estimem".

Si be seria discutible l'afirmació i per fer un debat, a mi em fa pensar en la negociacio amb els terroristes.

----

Quizá fuera que acababa de leer libros más calidos.
Puede que fuera que me sorprendió.
El caso es que reconozco la adecuación del título.
Que frio! Es un libro frio. Me fue bien leerlo en agosto.
A pesar de todo, me enganchó.
No podía dejarlo.

Al fin y al cabo, son cualidades de un buen libro.
Enganchar y sorprender. Verdad?
Albert Sanchez Piñol es el autor y sabe de esto de escribir.


Yo me quedo con una frase.
"Nunca estamos infinitamente lejos de aquellos a los que odiamos. Por la misma razón, podríamos decir que nunca estaremos lo suficientemente cerca de los que amamos."

Si bien es una afirmación discutible y que daría para un debate, a mi me hace pensar en la negociación con los terroristas.



Comentarios

Anónimo ha dicho que…
Si que recorda. I no estic d'acord amb la meitat final de la frase. Com tu, suposo
Vert ha dicho que…
Efestivament, manel.
Montse ha dicho que…
La pell freda em va encantar, la vaig trobar una novel·la "diferent". Freda, però diferent. Em va enganxar, tot i que al final ja estava una mica tipa dels monstres i tal (mai n m'ha agradat la ciència ficció). Ah, però, senyors, quan vaig agafar Pandora al Congo vaig pensar que m'estava menjant el mateix pastís, però amb la recepta lleugerament canviada, per allò de "no les demos más de lo mismo, pero casi". Decepció. (ep! és una opinió personalíssima de la qual em faig responsable)

Petonets des del meu mar
Vert ha dicho que…
Avui mateix, passejant per Argentona, mirava llibres i he vist aquest que dius. No m'ha temptat. Prenc nota de la teva personalíssima opinió. Gracies
Anónimo ha dicho que…
Ése es otro de los títulos a la espera en mis estanterías (esto de que la cola de entrada sea mayor que la de salida es lo que tiene). Como a Arare, tampoco me ha gustado nunca la ciencia ficción, pero le llegará su turno. Gracias por tu comentario, Vertín :-)

Un beso desde Valencia,
Llanos.
xikufrancesc ha dicho que…
potser fa ja dos messos que l'he llegit, pero feia un any que tenia el llibre i que els meus pares me'l van portar, de l'ultim cop que em van venir veure,

si es veritat que es un llibre especial, pero mes especial va ser per mi que em va fer recordar una i altra vegada a un company de feina que vaig tenir i havia d'anar amb molt de 'cuidado', i es veritat que amb casos aixis puntuals es quan te'n adones de moltes coses, bones i dolentes, juntes o aillades,

ah, i com volia ben aprofitar el viatge (dels reis), tinc encara el segon per llegir, el de Congo, mes totxo i escenari completament diferent, pero no tinc pressa encara, arrivara el seu moment per disfrutar altre cop d'aquest genial autor, que amb molta sort el vaig descobrir no recordo quan ni com,

que tal Vert, molt de temps no?, encara tinc el teu llibre que em vas recomanar i amb la teva participació a l'introducció,

ens veurem aviat i amb bones sorpreses, una forta abraçada,

Xiku. Francesc.
Vert ha dicho que…
Llanos, cuando cogí el libro no sabía que tocara ciencia ficción. Fue sorpresivo justamente por eso.
Gracias.

Francesc! Me alegra verte por estos pagos! Bienvenido como siempre! Debes ser el mayor filósofo lector de Cozumel, en donde la gente va a relajarse incluso mentalmente. :) Por supuesto me encantará reencontrarte de nuevo cuando vengas por aquí.

Por cierto. Una curiosidad. En algunas sinopsis leidas de este libro, le adjudican al protagonista el nombre de "Kollege, un irlandes desencantado...". De hecho, no considero que sea su nombre sino la forma de llamarle que tenía su compañero austriaco. Kollege... Colega, en aleman. En ningún momento se menciona el nombre del protagonista.

Entradas populares de este blog

¿Que som si no ens miren?

Masas corporales

Los hábitos